Pollastre amb curri i arròs Thai

 

A casa no som gaire aficionats als plats asiàtics, però vaig anar a la graneria i vaig veure un arròs perfumat tailandès que em va deixar amb ganes de tastar-lo. Vaig decidir fer un pollastre al curri, que em va semblar que hi quedaria bé.
No és precisament hipocalòric, però pot ser un plat únic, omple molt.
Ingredients per 6 racions.

500 g d’arròs Thai
1 litre d’aigua filtrada
1 pollastre desossat
1 ceba gran o dues mitjanes
2 grans d’all
2 cullerades curulles de curri
½ culleradeta de gingebre (o una mica de gingebre fresc ratllat) (opcional)
½ culleradeta de cúrcuma (opcional)
½ culleradeta de comí (opcional)
Sal
Pebre
Oli d’oliva verge
400 ml de llet de coco

Abans de res bullirem l’arròs, a mi m’agrada fer-ho així: poso una cullerada d’oli a una cassola, i quan és calent, hi poso l’arròs, li dono unes voltes, fins que està una mica transparent i es veu el germen, i aleshores hi poso l’aigua ja calenta i la sal. El deixo bullir un quart d’hora, miro si està fet i aleshores l’escorro i el refredo un moment de res sota l’aixeta, només una mica per no disgustar-lo.
De mentre, tallem el pollastre a trossos mitjans, com de mossegada, els salpebrem i els saltem a una cassola amb una mica d’oli, només per segellar-los, que no es facin per dintre, reservem.
Piquem la ceba ben menuda, millor amb el robot, si en teniu, i els grans d’all també, els posem a la cassola i deixem que es facin fins que la ceba transparenti, posem les espècies i tornem a posar el pollastre, remenem i el cobrim bé amb la llet de coco. El deixem a foc mitjà, que vagi reduint, uns 15 minuts.
Si veiem que queda molt espès li podem afegir més llet de coco, nata o llet normal. Si queda molt líquid, el deixem reduir una estona més.
Per servir-lo, només cal posar l’arròs al plat i el pollastre a sobre. Està boníssim.

• Si no tenim arròs tailandès podem utilitzar qualsevol altre, amb un basmati també s’hi diu molt.
• Les espècies són al gust de cadascú, si només hi poseu curri està prou bo.
• Si us agrada picant, podeu posar una mica de cayena o altre picant, a casa no se’ns posa gaire bé i no l’utilitzem.
• Si no trobeu llet de coco, podeu posar nata, però la llet de coco li dóna un toc especial.
• És un plat que aguanta bé tres o quatre dies, i també és una opció estupenda per la carmanyola.
• Jo prefereixo comprar un pollastre sencer i demanar al carnisser que me’l desossi, així aprofito els ossos i la carcanada pel caldo, aprofito més el pollastre i surt moltíssim més a compte que si només compro un parell de pits.
• No porta gens de gluten.

 

Llenties amb xoriço

Ara que fa fresqueta és la millor època de l’any per menjar aquest plat de cullera que reconforta l’ànima i escalfa el cos.

Els llegums, com les llenties, són un dels ingredients més versàtils de la nostra cuina, es poden menjar en amanida, estofades, amb verdura, com acompanyament, com entrant, com a plat fort…ara, les llenties amb xoriço són les més populars. Potents i contundents, són molt fàcils d’elaborar. Jo les faig de tant en tant i són perfectes per la carmanyola de la feina, a més, si en sobra, l’endemà encara estan més bones.

He utilitzat llenties pardines de les que no cal remullar abans.

Ingredients per a 4 persones:

300 g de llenties

100 g de cansalada viada (salada)

100 g de xoriço (en comprar-lo especifiqueu que és per coure’l)

1 ceba mitjana

1 gra d’all

½ pebrot verd

1 porro

1 pastanaga

100 g de tomàquet triturat

1 patata gran

1 culleradeta petita de pebre vermell

1 litre d’aigua filtrada i una mica més per si de cas

Oli verge d’oliva

Sal

Posem una cassola a foc viu amb un bon raig d’oli, quan sigui calent posem l’all ben picat, 15 segons després posem la ceba, també ben picada, quan comenci a estar transparent afegirem el ½ pebrot verd tallat en trossos petits i la pastanaga i el porro tallats a rodanxes no molt gruixudes.

Deixem coure 5 minuts remenant sovint, afegim la cansalada i el xoriço tallats a trossos d’1 dit petit d’ample, i que facin unes voltes, ara és el moment de posar el pebre vermell, el deixem només uns segons, que no es cremi, i tot seguit posem el tomàquet, salpebrem i deixem 5 minuts que es faci el sofregit.

Posem les llenties esbandides, i remenem bé, que agafin la substància del sofregit. Afegim el litre d’aigua i tapem, tan aviat com arrenqui el bull, abaixem el foc al mínim, i que vagi fent xup xup uns 40 minuts.

Tenim una mica més d’aigua bullent preparada per si haguéssim fet curt.

Quan han passat els 40 minuts, és el moment de tastar-ho i afegir sal si ho creiem convenient.

Afegim la patata tallada en daus, no l’afegim al principi perquè es desfaria.

Deixem que bulli 20 minuts més.

Si veiem que absorbeix tota l’aigua li posem una mica de la que tenim bullint, en cap moment ha de quedar sec.

Ara tastem a veure si ja estan fetes, dependrà de la qualitat de l’aigua, si cal ho deixeu uns minuts més.

I ja està!

1. Gairebé tothom ha tastat alguna vegada unes llenties amb xoriço, i cada casa té la seva recepta, per això no cal ser puristes, la recepta admet moltes variacions: les quantitats, el tipus de llenties, el tipus de verdures, de vegades depèn del que trobes a la nevera, el tipus de xoriço, dolç o picant… Podeu fer qualsevol variació i totes estaran bones.
2. La quantitat d’aigua també és variable, a mi m’agrada una mica espès, però com tot, això va a gustos.
3. Podeu utilitzar l’olla exprés per fer-les i aleshores reduïm el temps a la meitat. En aquest cas, posarem les patates amb les llenties, i les tallarem a daus més grossos, perquè no es desfacin tant.
4. No cal que porti gluten, controlem bé que el xoriço no en porti.

Trinxat de la Cerdanya (amb botifarra negre)

He estat un munt d’anys desapareguda, i m’agradaria tornar a agafar el costum d’escriure les receptes que vaig fent. No hi ha una veritable raó per haver-ho deixat, si, tenia més feina, no feia noves receptes…però són excuses, la veritat és que de vegades, no et sents prou motivada per fer les coses i ho vas deixant, i quan te n’adones ja han passat 5 anys!

He provat de reprendre aquest bloc un munt de vegades, però.. ja mai faig fotos del que cuino, i ara, he decidit tornar-hi amb la mateixa intenció que quan el vaig fer per primer cop: que sigui un receptari útil per mi, per la meva família, pels amics i per qualsevol que ho vulgui.

He fet algun canvi, i en el moment que senti que torno a estar en marxa, suposo que en voldré fer uns quants més.

El principal és l’idioma, fins ara escrivia en castellà, senzillament perquè per la meva edat, jo mai havia tingut l’ocasió d’estudiar en català i em sentia molt insegura d’escriure en el meu idioma. Aquests anys he anat practicant l’escriptura en català, he buscat les regles ortogràfiques, he llegit i escrit tot el possible en català, i això ha fet que ara em senti molt més còmode utilitzant el català que cap altra llengua. Us demano paciència si noteu que faig alguna falta, me les podeu corregir, ho agrairé.

A més, espero que algun dia aquest bloc el puguin aprofitar els meus néts, i no sabria dirigir-me a ells amb cap altra llengua que no fos el català.

No em vull enrotllar massa, passo directament a explicar la recepta.

Hi ha un plat que últimament acostumo a fer, és fàcil i barat i la veritat és que ens encanta per aquests dies d’hivern que només vénen de gust coses calentetes o calòriques. Em temo que aquest pertany al segon grup, tot i que es pot alleugerir una mica si no ens passem amb la cansalada i la botifarra.

És un plat perfecte per portar amunt i avall, i com acostumo a portar el menjar a la feina, el faig sovint.

Ingredients per 4 persones

• Una col d’olla, o col d’hivern (diuen que les que estan cremades pel fred són més dolces, no ho he tastat) que no sigui molt petita, només la part groga, si hi ha tiges molt gruixudes les podem treure.
• Dues patates grans
• Cansalada viada (salada, no crua) 3 o 4 llesques d’un dit de gruix.
• Botifarra negra 100 g.
• Oli verge d’oliva 1 cullerada
• 2 grans d’all.

Pelem les patates i les tallem a trossos no molt grans, les posem a una olla gran junt amb la col tallada a trossos regulars, cobrim d’aigua, salem, tapem i posem a bullir 30 minuts des que arrenca el bull.

Escorrem bé la col i les patates.

De mentre, en una paella fonda o cassola escalfem l’oli amb foc baix i hi posem l’all laminat, quan comenci a agafar calor el retirem i reservem i, en el mateix oli hi posem la cansalada tallada a talls d’1 cm de gruix, que es vagi fent a foc molt lent i deixi anar tot el greix. Mentrestant, traiem la pell a la botifarra i la tallem a talls ben petits.

Quan la cansalada estigui torradeta, la retirem i reservem. Posem la botifarra en el greix que ha deixat anar la cansalada, li donem un parell de voltes i tot seguit afegim les patates i la col, apugem el foc.

Anem remenant perquè les patates i la col es barregi bé amb el greix i la botifarra, afegim l’all reservat, al mateix temps, podem començar a aixafar-les, han d’anar evaporant tot el líquid que els quedi, aixafem bé amb una forquilla, no ha de quedar com un puré.

Quan veieu que ha perdut la humitat li podem donar la forma d’una truita de patates, però vigileu, no té prou consistència per donar-li la volta com a una truita, per la qual cosa caldrà anar amb molt més de compte.

Podem servir el trinxat calent o tebi, com ens vagi bé, amb la cansalada reservada per sobre.

1. Aquesta és una típica recepta d’aprofitament, si acostumeu a fer caldo, podeu posar col i patata i després fer un trinxat.
2. Les quantitats són orientatives.
3. A mi m’agrada amb la botifarra, però la recepta original no la porta.
4. És un plat que es pot tornar a escalfar al microones o a la paella la mar de bé.
5. Com he dit al principi, les calories les aporten la cansalada i la botifarra, pel que podeu augmentar o disminuir la quantitat.
6. No duu gens de gluten.

Couscous de pollo con vegetales

Éste es un plato de los más sencillos que existen, y si tenemos un poco de previsión es ideal para preparar en un momento, cuando llegamos a casa con el tiempo justo o para llevar de tupper al trabajo. De un día para el otro no está nada mal.

INGREDIENTES

• Dos vasos llenos de couscous
• Dos vasos llenos de agua con un poco de sal
• Aceite de oliva virgen
• Un calabacín
• Una berenjena
• Un pimiento rojo
• Una cebolla
• Dos dientes de ajo
• Dos pechugas de pollo
• Seis jamoncitos de ala de pollo
• Sal, pimienta y comino molido.

Lo primero que tenemos que hacer es trocear todas la verduras en daditos, la berenjena la pelamos y la dejamos antes cortada en rodajas y con un poco de sal para que sude.

En una sartén con un poco de aceite freimos la cebolla, a los tres minutos añadimos los ajos picados y el pimiento, después la berenjena secada y cortada en daditos, y por fin el calabacín.

Lo dejamos pochar un buen rato hasta que toda la verdura esté hecha y lo reservamos.

Hervimos el agua con un poco de sal, ponemos el couscous en un bol y echamos el agua encima para que se hidrate.

Entretanto, cortamos las pechugas en trozos de la medida de un pulgar, sazonamos con sal, pimienta, y un poco de comino en polvo, salteamos los trozos y los jamoncitos en un poco de aceite.

En unos 5 minutos, cuando el couscous esté hidratado, le echamos un chorrito de aceite y lo revolvemos bien para que se suelten los granos, añadimos las verduras con el líquido que hayan soltado, y el pollo, también con su juguito.

1. Podemos preparar la verdura el día antes, y en el momento de preparación saltear el pollo y unir todos los ingredientes
2. La verdura que utilicemos puede variar dependiendo de la temporada y de lo que nos guste o nos apetezca. Es un plato ideal para aprovechar los restos de verdura que nos quedan en la nevera.
3. Lleva gluten.

Tarta rústica de calçots

 

Últimamente no he publicado demasiadas recetas, pero ésto no quiere decir que no haya estado cocinando, de hecho no he parado, pero me cuesta encontrar el tiempo para redactar las recetas y editar las fotos y tengo un montón en la recámara, voy a ver si me pongo las pilas, que después pasan los días y se van quedando las recetas olvidadas.

Ahora es época de calçotades en Catalunya, sobretodo en Valls (Tarragona), es muy normal reunirse amigos o familia para estas comidas donde el plato principal son los calçots a la brasa acompañados de salsa romesco y carnes a la parrilla con allioli.

Los calçots son un tipo de cebolletas tiernas, la forma típica de prepararlos son hacerlos a la parrilla sobre brasas de leña, bien tostados y servirlos sobre una teja. Para comerlos nos ponemos baberos gigantes y hay un modo muy preciso de hacerlo: con una mano cogemos el calçot por una punta y con la otra cogemos el exterior de éste, con un gesto se pelan (quitamos las capas exteriores de una sola vez), se mojan en salsa y levantando mucho la cabeza se introducen en la boca y de un bocado nos comemos toda la parte blanca. De ahí el uso de baberos.

Personalmente me encantan, además, el hecho de reunirse con amigos o familia y vernos todos con babero, haciendo gestos mientras acabamos bastante manchados de salsa y nos ponemos las botas, hace que las risas y los comentarios jocosos sean frecuentes y es muy divertido.

A veces no podemos preparar los calçots en las brasas y tenemos que asarlos en el horno, como en esta ocasión. Aquí os presento una forma distinta de tomar estos deliciosos calçots, esta receta se me ocurrió porque me encantan las quiches y las cocas de verduras, la he experimentado y me ha dado un buen resultado.

INGREDIENTES

• 1/2 manojo se calçots (una docena+/-)
• 1 pimiento rojo
• 1 berenjena
• 1 lámina de masa quebrada
• 1 cucharada de aceite de oliva virgen extra
• Sal
• Pimienta
• 1 cucharada de queso parmesano

Precalentamos el horno a 250 grados, calor arriba y abajo.

Cortamos las puntas y la parte verde de los calçots, los lavamos bajo el grifo para quitarles la tierra ( no hay por que ser muy escrupulosos, la parte exterior se desecha y si los asáramos en las brasas no haríamos nada de eso).

Forramos una bandeja con papel de aluminio y colocamos encima una rejilla, sobre ella los calçots, los asamos durante 30-40 minutos, dándoles una vez la vuelta.

Al acabar los envolvemos en papel de periódico y los reservamos, después envolvemos el pimiento y la berenjena en papel de aluminio individualmente y los asamos durante 40 minutos. Los dejamos reposar.

Cuando estén templados quitamos las capas exteriores de los calçots y pelamos el pimiento y la berenjena.

Volvemos a calentar el horno, ahora a 200 grados.

Extendemos la hoja de masa quebrada sobre un papel de hornear, la pinchamos un poco con un tenedor y ponemos en el fondo una capa de berenjena, la sazonamos y aliñamos con un hilo de aceite, después una capa de pimiento en tiras, sazonamos y aceitamos , y por fin los calçots, sólo la parte blanca, ponemos un hilo de aceite (sin sal) y espolvoreamos con parmesano rallado.

Cerramos la masa quebrada un poco groseramente, para que se vea más rústica, y la horneamos durante 15-18 minutos

La podemos servir tal cuál o acompañada de salsa romesco.

1. Esta tarta puede ser para dos personas si queremos un primer plato más consistente o para cuatro si lo vamos a servir acompañado de carne a la parrilla, es ideal con chuletas de cordero o butifarra, con butifarra negra ya es un lujo, yo creo que debe de ser pecado por lo menos.
2. Los calçots sueltan mucho líquido al asarse, de ahí que pongamos una bandeja bien forrada debajo de la rejilla, si no queremos que el horno quede hecho un asco.
3. No hay que abusar de la sal, el parmesano ya es bastante salado.
4. Lleva gluten.

 

 

 

 

 

 

Almendrados

Este mes no me he podido resistir al Reto dulce de Tía Alia que son unas pastas de almendras, o los almendrados de toda la vida, adema Tia Alia lo explica perfectamente, y como siempre me gusta tener galletas sin gluten a mano no lo dudé ni un segundo.

POR CIERTO, APROVECHO PARA RECORDAROS QUE TENÉIS HASTA EL DÍA 3 DE OCTUBRE PARA PARTICIPAR EN EL SORTEO QUE HE HECHO PARA CELEBRAR MI PRIMER CUMPLEBLOG.

Las cantidades son muy fáciles, la misma cantidad de almendras que de azúcar, y las yemas necesarias para conseguir una pasta espesa, pero lo suficientemente blanda para ponerla en una manga pastelera.

INGREDIENTES

• 125 grs de almendra molida
• 125 grs de azúcar blanco
• 5 yemas de huevo
• Almendras enteras peladas para decorar.(opcional)

Precalentar el horno a 190 con calor arriba y abajo.

Moler en el robot la almendra molida con el azúcar, se ha de moler varias veces, recogiendo y mezclando cada vez hasta que empiecea a apelmazarse. Añadir las yemas de huevo, una a una hasta conseguir la consistencia deseada.

Colocar la masa en una manga pastelera con una boquilla ancha e ir haciendo montoncitos sobre una bandeja forrada con papel de horno. Colocar una almendra sobre cada uno. Se pueden pintar con un poco de yema batida, pero yo no he hecho.

Hornear unos 10 minutos o hasta que empiecen a dorarse.

1. Tanto si utilizamos almendras enteras y las molemos, como si compramos las almendras ya molidas, es muy importante saber que si las guardamos mucho tiempo en casa enseguida cogen un sabor a rancio, por eso siempre es preferible comprar la medida justa y usarla al poco tiempo, yo compré almendra molida y la he usado para estos almendrados y para la tarta de Santiago.
2. Se conservan varios días en un bote hermético en el frigorífico.
3. No llevan gluten, ni lactosa.